Avui es compleixen 6 mesos de l'obertura d'aquest bloc. En la recerca que s'ha duit a terme durant aquest temps ha recopilat tota una sèrie d'informacions que estaven disperses i ha permès encetar nous camins per recomprondre, de mica en mica, la història de les víctimes esporlerines.

Aquest projecte del bloc va nèixer a les II Jornades d'Estudis Locals del poble, i ara, sis mesos després, es resumeix en l'article que es publicarà dins del proper llibre de les jornades. De fet, aquest article és un resultat directe del bloc, de manera que l'oferim perquè tothom el pugui llegir, comentar i ajudar a millorar.

Gràcies a totes les persones que han seguit el bloc i hi han col·laborat! Això tan sols ha començat!

DESCARREGAR L'ARTICLE [arreglat](format PDF, 14 pàgines)

En consonància amb els darrers testimonis que hem recollit al bloc trobam aquest paràgraf del llibre El desembarcament de Bayo a Mallorca, de Josep Massot i Muntaner:

(pàgina 41)

Presentam una transcripció del testimoni de l'esporlerí Antoni Vich Mates, conegut com es "Cavallito". Aquest text es publicà al llibre de Jean A. Schalekamp titulat Mallorca any 1936: d'una illa hom no en pot fugir. El text representa un testimoni esfereïdor que narra la precària organització de la defensa republicana del poble, així com les detencions, les tortures i la repressió, que portà a n'Antoni "Cavallito" a nombroses presons i fins i tot al camp de concentració de Formentera.

Podeu llegir el text directament o bé descarregar-lo en format .doc o en format .pdf

Testimoni d'Antoni Vich Mates, es "Cavallito"

(Transcripció del text del llibre

Mallorca any 1936: d'una illa hom no en pot fugir,

de Jean A. Schalekamp)

Esporles és un poblet d'un parell de milers d'habitants, situat a uns 14 quilòmetres de Ciutat. Quasi bé al peu de les muntanyes, no gaire lluny de Valldemossa. A la sortida del poble a la vorera d'un torrent, es troben els restes del que fou antany una fàbrica de teixits.

Aprofitam l'estrena d'aquest nou disseny per anunciar que fa uns dies es constituí un grup de memòria històrica a Esporles. Es tracta d'un col·lectiu de persones que tenen en comú l'interès de treballar per a recuperar la memòria de les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista al nostre poble. El grup es reuneix periòdicament i és obert a les aportacions de tothom. A més, compta amb el recolzament de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM).

Si estàs interessat o interessada en participar a les reunions i donar un cop de mà per tirar endavant aquesta tasca, NO HO DUBTIS I POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES mitjançant el correu electrònic memoriaesporles@gmail.com o telèfon (650743401). Recordeu que qualsevol aportació, per petita que sigui, és de vital importància.

Oferim el reportatge elaborat per Jordi Tomàs l'any 2001 titulat Una vall tacada de sang.

Podeu llegir-lo directament o bé descarregar-lo en format .doc o en format .pdf

Aquesta és una fotografia del dinar de companyonia dels socialistes d'Esporles a la font des Rafal. Es celebrà l'1 de maig de 1929. Hi aparèixen algunes de les persones que foren represaliades a partir del 36. Entre elles, el batle Tomàs Seguí (a la dreta, tercera fila, segon lloc) i el seu germà Miquel Seguí (a l'esquerra del tot, segona fila).

(clicar damunt la imatge per ampliar-la) 

Reproduïm el text de Damià Quetglas publicat el 6 d'abril de 1986 al suplement Memòria Civil del diari Baleares

Esporles. Una manta sobre un torrent d'entusiasme

Damià Quetglas 

Quan el 14 d'abril de 1931 el "metget" Mateu Palmer fou rebutjat per a hissar la bandera tricolor, cap esporlerí sospitava que seria ell qui dirigiria les milícies de la Falange Mallorquina aquells dies de juliol del 36, durant els quals la sequedat omplia el torrent que desdibuixa el poble i el silenci substituia la xalabardia dels obrers de les fàbriques en el passeig que junta Sa Vilanova amb el poble.

En aquesta segona entrega se'ns parla dels esdeveniments ocorreguts a Esporles durant l'alçament militar del 36 i la repressió posterior. Podeu llegir els fragments en

format .pdf: FragmentmemoriesRafelNadal2.pdf

format .doc: FragmentmemoriesRafelNadal2.doc

Oferim en dues entregues alguns fragments de les memòries de Rafel Nadal, on s'explica la vida a Esporles durant la II República i la guerra civil. Aquests fragments els ha posat a la nostra disposició Jordi Tomàs, qui va treballar amb Rafel Nadal en la tasca de revisar i posar a punt les memòries. Formen part de l'obra "Non nata" Rafel Nadal Salas - L'indià d'Esporles.

format .pdf: FragmentmemoriesRafelNadal1.pdf

o bé en format .doc: FragmentmemoriesRafelNadal1.doc

Foto dels presos esporlerins a la colònia penitenciària de Formentera, situada a La Savina. Any 1940.

A dalt d'esquerra a dreta: Ravaller, Bernat Canals, Garrit, Ravaller, Sutro, Xigues, Colet, Garrit, Desplà.

A Baix d'esquerra a dreta: Toni Vich (Cavallito), Pino, Pallallarga, Trinxet, Guit

Assegut: Andreu Canals

Entrevista a Catalina Vich (1915-2008), publicada l'any 2003. Catalina, germana d'en Toni "Cavallito", passà quatre anys empresonada perquè l'havien acusada de "cantar la Internacional" mentre treballava a la fàbrica de Can Fortuny. Llegir l'entrevista (format PDF).

Més informació sobre la presó de Can Sales. 

Bones!

Estam organitzant una petita reunió entre totes les persones interessades a participar en grups de treball de recuperació de la memòria històrica d'Esporles. Si teniu ganes de donar una mà en la recopilació d'informació, la recollida de testimonis orals, etc., podeu posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un correu a l'adreça arnau.matas@gmail.com o telefonant al 650 743 401

Hem pensat fer la reunió el proper dissabte 16 d'agost.

Jaume Nadal, "Lufo" de malnom. Era fadrí i se'l van endur de matinada quan tenia vint-i-dos anys. Poca cosa més en sabem avui d'ell.

Andreu Nicolau Matas. Fill de pares esporlerins, era nascut circumstancialment a l'Argentina i retornà a Mallorca per trobar-se amb una mort de gala el denou d'octubre del trenta-sis. L'afusellaren en el Castell de Bellver, a dues passes de la cel·la on estava reclòs. La història de la seva mort és una anècdota. La història de la seva vida? Treballava de picapedrer, tenia vint-i-cinc anys i era fadrí. La darrera anècdota de la seva vida, va produir-se el dia dotze. Un dia plujós i lleig. Queia una imperceptible cameta d'aranya, cosa que no impedia als presos estirar les cames pel pati d'armes del Castell. A poc a poc, la bandera monàrquica que onejava a dalt de la torre, esdevingué republicana. Passava que l'antiga franja morada, havia estat tenyida de vermell, perquè hi havia una mancança de banderes monàrquiques. Els presos, que se n'adonaren, esclafiren a riure, tot fent berbes sobre l'inesperat retorn de la República. Una ordre seca de l'oficial de guàrdia, reclogué els presos a les seves respectives cel·les. S'elaborava la tragèdia sobre el Castell. A les sis de la tarda, el mateix oficial, ordenà formar tots els presos en el pati i, els homes de guàrdia, reconegueren Joan Vidal, Josep Picornell i Andreu Nicolau, com els principals protagonistes per les seves característiques físiques. Andreu Nicolau anava en cos de camisa i portava els calçons romputs. Aquests calçons el portaren a la tomba.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà 

A banda de la llista de 14 persones que surten a l'apartat "Esporles" del Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, hi ha almanco 5 noms més de persones esporlerines que s'haurien de tenir en compte. Es tracta de Joan Sastre, Guillem Matas Lladó, Andreu Nicolau Matas (que sí apareixen al Diccionari Vermell, però en altres apartats diferents al d'Esporles) i Jaume Nadal i Francesc Arbós Salas, que no hi apareixen.

Això fa que el nombre de víctimes mortals causades per la repressió franquista a Esporles ascendeixi fins a denou. Aquestes són, si més no, les víctimes de les quals en tenim constància en aquests moments.

Tomàs Seguí i Seguí. Li deien En Ramellí, però també el coneixien per un nom extremadament amorós: el Bonjesús de Sa Vila Nova, que és la zona d'incidència esquerrana més forta d'Esporles. El seu ofici era el de forner. Pertanyia al Partit Socialista i exercia el càrrec de batle. Quan esclatà la rebel"lió militar, hom li aconsellà que procuràs anar-se'n de Mallorca, però ell no intuïa el perill, encara que procurà amagar-se. Per als falangistes d'Esporles fou una obsessió trobar el batle Ramellí i jugaren una temporada al gat i a la rata. Fins i tot un dia, que havia de passar d'un amagatall a l'altre creuant la plaça, la creuà sense furtar-se gaire a la mirada dels seus perseguidors, amb un feix enorme de llenya sobre l'espinada. Finalment el detingueren a Sa Font de la Vila. Traslladat a la Prefectura de policia de la Ciutat de Mallorca, sembla que va ser sotmès a tortura, d'una manera força cruel. Quan la seva esposa el localitzà i acudí a veure'l, ell va negar-se a l'entrevista. Convençut que prest o tard el matarien, delegà un emissari perquè li comunicàs la seva voluntat: preferia que el recordàs sempre tal i com era, abans que els botxins l'haguessin destrossat. Entre altres coses, asseguren que el bon batle Tomàs tenia l'espinada passada per ull. Sigui com sigui però, li quedava poc temps de vida. El quatre de febrer del trenta-set, festivitat del Dijous Llarder, un grup d'homes el cosiren a trets dins el terme de Porreres. Encara viu, el llençaren dins un pou. Tomàs Seguí tenia quaranta-dos anys.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Miquel Seguí i Seguí. Li deien En Ramellí. Trenta-set anys. Fadrí. Treballava de picapedrer i pertanyia al Partit Socialista. El va detenir la guàrdia civil i l'entregà a l'antiga Casa del Poble d'Esporles. La nit del tretze al catorze d'octubre del trenta-sis, moria a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Era germà del batle, Tomàs Seguí.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Jaume Nadal i Canyelles. Vint-i-cinc anys. Fadrí. Li deien En Pino i treballava de carboner. Pertanyia al Partit Socialista. Quan esclatà la revolta militar, era amb tota la família a una sitja de Puigpunyent i varen romandre allí tot el temps que pogueren. Un dia En Jaume va traslladar-se a Esporles a comprar queviures. El detingueren i l'acusaren de portar menjar als esporlerins amagats per la muntanya. A la seva època de presoner va tenir diferents estatges. De la Casa de la Vila, el traslladaren a la presó-vaixell del port de la Ciutat de Mallorca. Després a Can Mir. Algú comunicà a la família que molt prest el posarien en llibertat. "En Jaume sortirà", deien. "En Jaume sortirà..." Efectivament, En Jaume sortí. Sembla que el llançaren dins un pou del terme de Porreres.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Pau Fernández i Ferrà. Li deien En Corteró. Trenta-un anys. Fadrí. Treballava de picapedrer i pertanyia al Partit Socialista. El catorze de juny del trenta-vuit va ser sotmès a judici a l'Institut Ramon Llull, acusat juntament amb trenta-sis paisans, d'haver-se adherit a la rebel·lió. Condemnat a mort, l'executaren a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, a les set hores del dia vint-i-sis d'agost del trenta-nou.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Gabriel Calafell i Serra (vivia a Establiments). Li deien des Torrent. Sembla que vivia a Establiments, però regentava un cafè a Esporles: el cafè dels republicans. Tenia trenta-vuit anys i era casat. Pertanyia al Partit Socialista. El catorze de juny del trenta-vuit va ser jutjat a l'Institut Ramon Llull, juntament amb trenta-sis paisans seus, per haver-se adherit a la rebel·lió els primers dies del Cop d'Estat. Això vol dir, senzillament, que aquests homes foren fidels a la República. Esporles va ser amb Pollença i Manacor, un dels pobles en els quals s'intentà una mínima defensa de la institució republicana. Gabriel Calafell pagà la seva fidelitat amb la vida. A les set del matí de dia vint-i-sis d'agost del trenta-nou, era afusellat a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. 

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Gaspar Moragues i Comas. Li deien de Can Juanito i pertanyia al Partit Socialista. Dia denou de maig del trenta-set va comparèixer a l'Escola d'Arts i Oficis, acusat de tenir armes el devuit de juliol. L'Article Tercer del Ban de Goded, deia: "...se castigará ...la tenencia de armas, que deben ser entregadas inmediatamente a los cuarteles". Condemnat a mort, l'afusellaren en el Fort d'Illetes el cinc de juny del trenta-set, a les sis del matí. Tenia trenta-quatre anys i era casat. 

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Bartomeu Matas i Alemany (vivia a Sineu). Trenta-tres anys. Casat. Treballava de mestre d'escola a Sineu i pertanyia a Esquerra Republicana i a la FETE. Empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l'alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S'aixecà lentament i els va dir: "Seguiu. Avui m'ha tocat a mi". L'endemà, el quinze de gener del trenta-set, l'afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca. Eren les set del matí. 

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Miquel Capllonch i Moranta. Li deien En Torradet. Trenta anys. Fadrí. Pertanyia al Partit Socialista i treballava d'oficinista a l'Ajuntament. El catorze de juny del trenta-vuit va comparèixer amb trenta-sis paisans seus, davant un Tribunal constituït a l'Institut Ramon Llull de la Ciutat de Mallorca, acusats, tots ells, d'haver-se adherit a la rebel·lió. Condemnat a mort, l'executaren a les set del matí del vint-i-sis d'agost del trenta-nou. L'indret escollit per a l'execució: l'hemicicle del cementiri nou de la mateixa ciutat.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Imatge: Cedida per l'Agrupació Socialista d'Esporles

Pere Riutort i Julià. Li deien de Can Torreta. Vint-i-nou anys. Casat. Era el capità del vaixell Ciutadella, pres per l'esquadra rebel, quan feia el viatge Menorca-Barcelona. Políticament, militava a les files d'Esquerra Republicana. Dia vint de novembre del trenta-sis, compareixia davant un Consell de Guerra, convocat possiblement a l'Institut Ramon Llull, per respondre de suposades incorreccions, compreses en el Ban del denou de juliol del trenta-sis. El condemnaren a mort, tot i que es realitzaren gestions per tal de salvar-li la vida. Si Pere Riutort hagués acceptat les directrius polítiques del nou sistema, possiblement hauria estat indultat. Ell no les acceptà. Quan l'anaven a afusellar, va tenir serenitat per bromejar. Es va treure la jaqueta d'oficial, tot dient "no sigui cosa que me l'embruteu". Després, davant del pelotó d'execució, va comentar: "Jo no ho veuré, però altres ho veuran". Alçà el puny i va caure ferit amb un crit de "Visca la República!"als llavis.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Imatge: Cedida per l'Agrupació Socialista d'Esporles

Joan Canyelles. Li deien de Can Manent. Tenia trenta-un anys i era casat. Pertanyia al Partit Socialista. Treballava de picapedrer. El detingueren a ca seva, amagat dins el llenyer. El detingueren de dia, una parella de Guàrdies Civils i un falangista. Pel carrer va creuar-se amb les seves dues filles que sortien de l'escola i, en contra de l'opinió falangista, els Guàrdies li permeteren besar-les. Quan la seva germana Tonina pretengué acomiadar-se d'ell, ja no li ho permeteren. Tancat a Can Mir, va desaparèixer un dia, a entrada de fosca.

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Imatge: Cedida per l'Agrupació Socialista d'Esporles 

Josep Comas i Ferrà. La seva família era de Can N'Elionor, però a ell li deien En Largo Caballero. No cal dir que pertanyia al Partit Socialista, línia caballerista, i ell mateix confessava que se sentia més comunista que socialista. Havia viatjat a Rússia i retornà a Mallorca enlluernat de tot el que havia vist. L'assassinaren a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del tretze al catorze d'octubre de trenta-sis. Conten que, abans de matar-lo, havia estat terriblement torturat. Li deien: "Digues viva España". I ell deia: "Viva Rusia". Digues. Digues. Digues. I deia. Deia. Deia. Morí als vint-i-cinc anys. Era casat i treballava de jornaler.
 

Text: Diccionari Vermell de Llorenç Capellà

Imatge: Cedida per l'Agrupació Socialista d'Esporles